M'hauria agradat estar despert aquell matí que amb un vestit verd entre uns bladars, ell va arribar. Venia xiulant com un infant tenia plenes d'ocells les mans i cel amunt, els anava escampant. El voltaven les abelles duia un barret de roselles i a la bandolera ens duia la primavera el vint de març.
M'hauria agradat estar despert o haver deixat els balcons oberts i en el meu son, intuir com teules i branques s'omplen de nius i el roc eixut torna a mullar-se al riu i el crit agut d'una perdiu i del conill, la mirada i olorar la matinada que a la bandolera em duia la primavera el vint de març.
M'hauria agradat estar despert jeure damunt d'un roc com un lluert de panxa al sol, amb un flabiol. I haver sortit a rebre'l com cal i guarnir amb flors de paper els portals com si fos temps de carnaval. Però aquell matí jo dormia tranquil perquè no sabia que a la bandolera ens va dur la primavera
6 comentarios:
viva es vida es pasion!!!!!
Viva yo
M'encanta la primavera.. m'encanta el mes d'abril!!!! Ojalà que sempre fos Abril!
;-)
Perdona, el refrán, por supuesto que es
En Abril, polvos mil
aunque ya se que visto lo visto, y viendo lo que hay, debería de decir
En toda mi vida, mil
siendo optimista, porque folláis menos que yo, que ya es poco, casi nada
Primavera? jeje sera en el mediterráneo, por que aquí el finde pasado nevó, y de momento lo que llevamos de este es frió lluvia y mucha niebla ;)
que ganitas de primavera mare!!
M'hauria agradat estar despert
aquell matí que amb un vestit verd
entre uns bladars, ell va arribar.
Venia xiulant com un infant
tenia plenes d'ocells les mans
i cel amunt, els anava escampant.
El voltaven les abelles
duia un barret de roselles
i a la bandolera ens duia la primavera
el vint de març.
M'hauria agradat estar despert
o haver deixat els balcons oberts
i en el meu son, intuir com
teules i branques s'omplen de nius
i el roc eixut torna a mullar-se al riu
i el crit agut d'una perdiu
i del conill, la mirada
i olorar la matinada
que a la bandolera em duia la primavera
el vint de març.
M'hauria agradat estar despert
jeure damunt d'un roc com un lluert
de panxa al sol, amb un flabiol.
I haver sortit a rebre'l com cal
i guarnir amb flors de paper els portals
com si fos temps de carnaval.
Però aquell matí jo dormia
tranquil perquè no sabia
que a la bandolera ens va dur la primavera
Serrat ho va cantar així fa molts anys
Publicar un comentario en la entrada